Qui controla el Montperdut controla la ruta de Figueres a Llançà, la carretera N260. Per aixó entre el castell de Quermanço i el veïnat de la Valleta s'aixequen una vintena de búnquers construits a finals dels anys 40's dins de l'anomenada "línea P", un sistema de núclis de resistència fortificats al llarg de les vies de comunicacions destinats a fer front una posible invasió procedent de França.

A diferència de altres sistemes com la línea Maginot francesa o el Mur de l'Atlantic alemany, el model defensiu espanyol no era una línea contínua fortificada si no un conjunt dispers i esglaonat d'àrees que controlen la xarxa de carreteres i els passos estretègics, a Catalunya hi van haver 96 d'aquest centres de resisència que cobrien uns 4 Km2 cada un, fonamentalment a la Vall d'Aran, la Cerdanya i l'Ampurdà. Aquí ens trobem amb un gran nombre de nius d'ametralladores i trinxeres situades a ambdós cantons de la carretera, una segona línea de fortins cobrint el flanc dret al llarg de la riera de Santa Coloma i un centre de comandament al cim del Montperdut.