El túnel de la RENFE sota l'avinguda Meridiana

 

La línia de ferrocarril de RENFE de Barcelona a Vic i Puigcerdà resegeix, a les rodalies de la capital, l'antic traçat de la societat Caminos de Hierro del Norte que en 1854 va inaugurar el servei Barcelona-Granollers. Aquesta companyia fou creada per Manuel Girona, el mateix banquer que va finançar l'aqüeducte del Vallès, i Ildefons Cerdà va ser l'enginyer que va dirigir les obres al seu pas per Sant Andreu.
Aquest túnel, molt més modern, tenia sortida als tallers del Nord, els serveis de manteniment de RENFE a l'estació de Sant Andreu-Arenal; va construir-se cap el 1962 amb el soterrament de les línies i el traçat de l'avinguda Meridiana com a autopista urbana i va funcionar com a via de auxiliar dels tallers. Amb la inauguració de la nova estació de Sants i del centre de manteniment de Can Tunis en 1979, els tallers van tancar i la via fou desmantellada. A finals dels vuitanta la boca sud va ser colgada per la construcció del parc esportiu de Can Dragó.
Es tracta en realitat de dos túnels paral·lels comunicats, corrent la línia fèrria, de dues vies, pel més oriental i servint el de ponent com a sortida d'emergència.

Situació
L'entrada del túnel es troba a l'avinguda Meridiana, entre el carrer de Garbí i sota l'avinguda de Vallbona.

Descripció
La uniformitat és la nota dominant en aquest túnel de 1622 m de recorregut, amb una secció de 6 m d'ample per 6 m d'alçada. Les parets són d'encofrat de formigó i el sostre de volta de canó,. Als dos laterals, al peu de les parets, corren

dues rases de 40 a 50 cm de fondària tapades amb llosses de formigó.

Els rails i la catenària han estat retirats, però no les travesses que resten escampades per tot el recorregut. Cada 60 m es troba un refugi excavat a la paret d'1.80 m d'alt per 2 d'ample. A la paret esquerra hi ha diverses comunicacions amb l'altre túnel per on circulen actualment els trens.
Als 215 m de la boca trobem un tram de 120 m de longitud on les parets i el sostre s'han reforçat amb bigues metàl·liques, el sostre també s'ha emmallat.
Més endavant, a 514 m de l'entrada, la foscor es trenca amb la llum que arriba d'una sortida d'emergència, al costa dret, que comunica amb el recinte de l'estació elèctrica de FECSA, poc abans de la cruïlla de la Via Favència amb l'avinguda Meridiana.
Recorreguts 1280 m hi ha, a la paret dreta, una altra sortida d'emergència que per un curt corredor i una escala metàl·lica va a donar a l'encreuament del carrer Tissó amb l'avinguda Meridiana. Durant 200 m, abans i després d'aquesta sortida, la galeria està il·luminada amb focus situats a la paret esquerra.
Els darrers 25 m han estat omplerts amb sorra fins 2 m del sostre i el túnel acaba tancat amb una paret de formigó on encara s'observen les fustes de l'encofrat, en aquest punt ens trobem a la cruïlla del passeig de Valldaura amb l'avinguda Meridiana.

Coordenades UTM:

Inici
31T 0432300
4589645
Z 35 m

Final
31T 0432000
4588150
Z 35 m

 

 

 

Introducció Les Aigües de Montcada L'aqüeducte de Dosrius L'aqüeducte del Baix Vallès Mines d'aigua Refugis Les mines del turó de Roquetes Clavegueres Sota l'avinguda Meridiana