Les mines del Turó de Roquetes

"Hi ha ferro a la muntanya de Roquetes...s'hi ha fet treballs per a llur explotació que no han obtingut l'èxit que s'esperava" J. Clapés i Corbera, Fulls històrics de Sant Andre del Palomar, vol 1, pg.31

A la part més alta del flanc sud-est de la serra de Collserola entre els turons d'en Segarra i de Roquetes, estenent-se paral.lel a la carena, s'hi troba un dipòsit d'òxid de ferro, distingible pel seu color fosc, d'aspecte clarament metàlic allí on és més ric en mineral, d'escament un metre d'amplada. Els estrats se disposen gairebé verticalment, cabussant-se vers el nord.
Aquest conjunt de petites explotacions mineres son una mostra de l'intens aprofitament de recursos naturals que ha patit la serra de Collserola des de que hi arribà l'home. Hom troba per tota la muntanya antigues mines de ferro, galena, baritina, quars i altres minerals d'interès econòmic, així com pedreres d'on s'extreien materials per a la construcció.
Encara que la importància del jaciment és petita, sorprèn l'intens aprofitament d'aquest recurs natural. Suposem que l'extracció dels afloraments situats a la carena és molt antiga, ibera tal vegada,
són explotacions a cel obert, que durant l'Edat Mitjana pertenyien a la farga que Pere de Sant Menat, veguer de Montcada, tenia en 1138 a Sant Andreu, aprop del rec Comtal. Les situades en cotes més baixes, que requeriren excavar un túnel per arribar fins el mineral, són més modernes, realitzades al exhaurir-se les primeres. La galeria d'accés de la mina nº 1 és de 40 m, més llarga deuria ser encara la mina nº 8, la més baixa de les censades. En 1856 la companyia Font, Alexander i Cia, que posseïa un alt forn i tallers de forja i laminació al Clot de la Mel, va iniciar la prospecció de ferro i carbó però la qualitat de les explotacions no va ser tan elevada com s'esperava i al cap de cinc any l'empresa va plegar.

Nº Catàleg	X UTM	Y UTM	Alçada
1	31T0430740	4589250	220	En una pedrera a 100 m al NE de la font de Canyelles.
2	31T0430740	4589250	215	A 5 m de l'anterior. Visible des de la carretera alta de Roquetes.
3	31T0430607	4589261	215	Al marge dret del torrent de Canyelles, 100 m al N de la font.
4	31T0430668	4589246	210	Al marge dret del torrent de Canyelles , a pocs metres per damunt de la font .
5	31T0430753	4589381	296	Gairebé al cim del turó de les Roquetes, al peu del camí que recorre la carena i uns metres per sota de la caseta de l'antic dipòsit d'aigua.
6	31T0430671	4589392	284	Sota la carena,a prop del coll de Canyelles, a uns 50 m al SW del cim del turó de les Roquetes.
7	31T0430895	4590400	250	A uns cent metres al nord d'un petit dipòsit d'aigua. Visible des del castell de Torre Baró.
8	31T0430608	4589278	222	Al marge dret del torrent de Canyelles, 100 m al N de la font, per damunt de la nº3.

Per desgràcia algunes de les boques (4 i 6) han estat colgades per evitar accidents, d'altres tapiades (nº 8) o aprofitades com a corral de cabres (nº 5), impedint-nos la seva visita.

Estat de conservació
El grau de contaminació és bastant dispar en aquest conjunt de mines, les nº 4 i 9 són les més brutes. Les llaunes i els embassos de plàstic són omnipresents, poden trobarse els objectes més inversemblants com matalassos, bicicletas o seients d'automóbils. Algunes semblen utilitzar-se com abocadors de la neteja del bosc. La mina nº 8 és plena de roba.

Mina nº 1

La galeria d'entrada té una longitud de 59 m, amb unes dimensions inicials de 1.40 d'ample per 1.90 d'alçada que poc a poc es redueixen fins 1x1 m a l'intersecció amb una altra galeria transversal on s'extreia el mineral. Aquesta és de mides més irregulars que varien entre 1 i 2.5 m d'ample i fins a 3 m d'alçada, amb una longitud de 51 m. Una gatera, de 14 m de llarg i secció de 0.8 m d'ample per 0.4 m d'alt, surt del lloc on es creuen les dues galeries.
El recorregut total és de 124 m i el desnivell de +4 m.

Mina nº 2

Formada per una alta galeria ascendent d'1.5 m d'ample i 13 m de llarg, interrompuda per un pou de 2.8 m de fondària i 2.3 m de diàmetre. De la seva base surt una altra galeria de 12 m de recorregut que en direcció nord-est mesura 1.5 m d'ample per 1.70 m d'alçada.
El recorregut total és de 27.5 m i el desnivell de -5.6 m.

Mina nº 3

Consta d'una única galeria de 12 m de longitud amb una secció de 1.5 m d'ample per 1.7 m d'alçada.

Mina nº 5

L'entrada es realitza per una inclinada rampa perpendicular a la beta de mineral, d'orientació est-oest. La morfologia original de la cavitat ha estat modificada per l'abocament d'enderrocs procedents de les obres de construcció de la casa i el dipòsit proper, fins el punt de cegar les parts superiors i convertir el que originàriament fou una explotació a cel obert en una galeria subterrània, també han degut quedar colgats nivells inferiors a l'actual. Les dimensions són modestes, de dos a tres metres en la seva part més ampla i alçades fins a cinc metres, les parets són inclinades tot seguint el pendent dels estrats. El recorregut total és de 35 m i la fondària de 8 m.